La vida ha fet que per diferents circunstancies cada un de nosaltres hagi agafat el seu propi camí, pero els records, els grans records, hi són per sempre, dins el cor.

I ara, dos anys i set mesos despres d'aquell moment tat dur, encara no recuperat del tot...si es que algún cop hi ha recueració... puc tornar als Alps, i no podia ser un altre lloc, ha de ser a Ecrins, unes muntanyes que porto i portaré per sempre dins meu. I novament i vaig amb uns companys molt especials, perque no podia ser de un altre manera.

Es un gran repte, no se si conseguire fer cap cim, pero hi seré...allá hi seré i lluitaré... llituaré pels meus somnis... per tornar a ser el que era.. y molt més...

Será un viatge molt especial... molt emocionant... i espero disfrutar cada minut, cada segon... Massif des Ecrins allá vaig!!!!

 

Desde el coll de Galibier, estiu del 2001