Tuesday 21 de August de 2012, 13:41:39

Son les 02:30 de la matinada... sona el despertador al refugi d'Ecrins, avuí es el dia. Avuí toca el gran repte, encara que el dia anterior, la pujadeta a la Roche Faurio ja va tindre la seva tela.

No he pasat gaire bona nit, els nervis, el cansament, l'alsada, de tot una mica... no soc l'unic... potser es l'hora, bufff....

Practicament no esmorço, no m'entra res, el café amb llet i gracies, m'agafo les galetes per a la pujada.

Per variar, la baixada del refu cap a la glacera es com caminar per Mordor... quina merda de camí!!

A la glacera fem les cordades, ens posem el Rafa, el Mirlo i jo. Em poso jo a devant i intento seguir les cordades que van devant meu, pero com no puc seguir el ritme, la cama no dona per més i no es veu un "pimient" ni amb els frontals, acabem mig enmarronats per la glacera... per sort retrobem el camí.

A peu de pujada, parada per menjar algo i veure i som-hi. No vaig gaire be, la travessa de la glacera m'ha minat la moral i li dic al Rafa que pasi ell devant, es quan diu, per animarme, una de les frases més mítques de la sortida "vinga, aixó es un 4000 de merda, tu pots pujar aixó com si res!" ... al final per la posteritat nomes ha quedat lo de "4000 de merda" per a catxondeo de la resta de dies jajajaja.

Oroneta, Rapaz, Kalamar, Fina, Burt i Jordi van molt per devant nostre, El Yeti, la Mabel i la Juana van just derrera nostre.

Nem pujant i mica en mica em trobo millor i mes fort, el mon al reves jijij... amb l'alçada em trobo millor.... i els xutes de ibuprofé que també fan.... jajajaja. A mitja pujada ja surt el sol i estic super animat, hi ha menys esquerdes que l'ultim cop que vaig pujar.

L'unic tros que ho paso malament es un cop creuada la rimaia, es un flanqueig, molt facil, pero amb molta pendent al costat i el cap em dona una mica de voltes... no per l'alsada... es tot psicologic... desde l'accident crec que em costará més recuperar el "coco" que la cama... que ja es dir :S

Em poso jo devant de la cordada per així marcar el ritme, ja que em costa aguantar el ritme del Rafa.

A la brecha Lory ens trovem amb Oroneta, Rapaz, Kalamar, Fina, Burt i Jordi que acaben de baixar de cim perque amb el vent i el fred no s'aguantava tanta estona a dalt. Ja em començen a felicitar i animant.me "vinga, que aixó ja ho tens!"

Nomes queda pasar una esquerda i la pujada final a cim... ja ho tenim aquí.

Pasen primer la cordada del Yeti, Mabel i Juana... fins a poc metres del cim... que s'aparten... per a que sigui el primer a arribar! :___) .... ja no puc aguantar les llagrimes, es un dels moments més emocionants de la meva vida... quan paso pel costat de l'Alex (Yeti) fem xocar els nostres piolets com si fosin les mans.

En aquest ultims metres em venen al cap totes les imatges de tota la gent que ha estat al meu costat aquests anys, en aquest moments tan durs, tots els esforços, tots els patiments pasats fins a poder arribar fins aquí ... arribo a cim que practicament no veig res de la emoció i ens abracem tots, un per un, amb en Mirlo, amb en Rafa, la Mabel, l'Alex, la Juana... per la Mabel, el Mirlo i la Juana a més es el seu primer 4000 :) MOLTES FELICITATS!

Ara queda baixar, que l'experiencia ja me diu que es el més important i que no pots dir que no has fet cim fins que no has baixat.

Es fa dura, molt dura, aquí es on la cama pateix més i fins hi tot hi ha moments que està a punt de donarme alguna rampa, pero anem xino xano, pero sense pausa i aviat arrivem de nou a la glacera. ARA SI! ara si que puc dir que HE FET CIM!!

Només puc dir que moltes gracies a tots els que heu estat al meu costat i heu confiat en mi... més que jo mateix , ha estat un camí molt llarg i dur... i encara queda molt camí per endevant per arribar al objectiu final... i espero que el poguem recorrer tots junts!

MOLTES GRACIES DE TOT COR!!

Aquí us deixo un montatje que he fet amb un recull d'imatges d'aquests anys i de la ascensió ...  ;)

(... sips.. els primers segons son... )